CGT Illes Balears

Conferència- debat al Club Diari de Mallorca

Joan Carrió — 2010-09-09T19:07:12Z

Companys i companyes:

Des de la CGT-BALEARS vos volem convidar a la Conferència-Debat "CONTINGUTS I CONSEQÜÈNCIES DE LA NOVA REFORMA LABORAL"

Els ponents seran:

a.. DESIDERIO MARTÍN, del Gabinet d'Estudis Confederals de la CGT. b.. JOSEP JUÁREZ, secretari d'Acció Sindical de la FESIBAC-CGT (sector financer). c.. NANDA HERNÁNDEZ, Secretària General de CGT-BALEARS. Suposam que coincidireu amb nosaltres sobre la importància del contingut d'aquesta conferència, per a la presa de consciència sobre el que suposarà el nou escenari que, si no som capaços de posar-li remei, volen imposar-nos als treballadors i treballadores.

Per això, és convenient que difongueu, el més amplament possible, aquesta convocatòria, en la preparació de la Vaga General del proper dia 29.

Salut i lluita.

CGT de les Illes Balears

Modificar imatges fàcilment

Joan Carrió — 2010-09-07T21:36:59Z

Existeix un programa fantàstic per manipular imatges, es tracte de Imagemagick. Ens permet redimensionar, convertir, retocar .... una o totes les imatges d'una carpeta amb una simple ordre del tipus

mogrify -resize 640 *.jpg

convert -resize 750×500 *.jpg

Per instal-lar-ho basta escriure a un terminal

sudo apt-get install imagemagick

També es por escriure una ordre mes llarga o crear un script tal que

for N in *; do convert -compress jpeg -level 0%,50%,1.2 -enhance -comment "h.says.it" $N pt/$N; done

Per mes informació mirau man imagemagick o cercau a google

PERO....hi ha una manera gràfica per fer-ho mes fàcilment.

Cal instal-lar nautilus-image-converter ( també vos recoman nautilus-open-terminal y nautilus-gksu )

Per instal-lar sudo apt-get install nautilus-image-converter

Tancam nautilus amb killall nautilus

i en tornar a obrir-lo i seleccionar una o varies imatges Cha-Chan

Es pot voltetjar directament

I també mos dona varies opcions de conversió, per mida, percentatge,, etc.

Aquí teniu una imatge baixada d'internet del Cavall Bernat de la Cala Sant Vicens tal com es pot veure uns dies abans de Sant Sebastià, allà al 15 de gener. Guaitau l'ombra

Salut

Mobilitzacions contra la reforma laboral i per la vaga del 29S

Cgt-Balears — 2010-09-06T20:41:41Z

Seguim al carrer per denunciar.
El proper dimecres, dia 8 de setembre, a les 18h, ens trobarem a la seu del PP (Palau Reial, 10) i iniciarem el recorregut per finalitzar a la seu del PSIB-PSOE (Via Sindicat amb Miracle).
A la setmana següent, el dimecres 15 de setembre de 2010 a les 10h, farem una cassolada davant la CAEB (Confederació d'Associacions de empresaris de Balears), al carrer Aragó 215.
Volem mostrar el nostre rebuig a la "seva" (polítics i patronal) impassivitat, i a les seves (...) - VI Congrés CGT Balears / reforma laboral , Portada , manifestació , denuncia

ACOMIADATS 6 TREBALLADORES I 1 TREBALLADOR QUE VAREN DENUNCIAR ABUSOS, A L'HOSPITAL DE MANACOR

Cgt-Balears — 2010-08-28T08:51:36Z

Des de STEI-i i CGT-BALEARS volem denunciar davant l'opinió pública el brutal acomiadament de sis companyes i un company, per part de la gerència de l'Hospital de Manacor. Aquesta mesura disciplinària s'ha adoptat després que la Jutgessa de Manacor, considerant que els fets denunciats d'abusos de determinats directius, denunciats per aquests treballadors/res, no arribaven a ser constitutius de delicte, decretés l'arxiu de la causa.

Independentment que la via judicial adoptada per les treballadores no està esgotada, ja que l'Acta de la Jutgessa ha estat impugnada, hem de considerar l'acomiadament d'aquestes treballadores i treballador com una mesura repressiva, venjativa i en tot cas desmesurada, perquè l'únic que han fet aquests companys és plantar cara a una situació.

Avui, el Comitè d'Empresa de l'Hospital de Manacor, en sessió plenària, ha acordat posicionar-se en contra d'aquests acomiadaments i demanar la readmissió d'aquestes companyes i company.

CGT-BALEARS i STEI-i responsabilitzam públicament al gerent de l'Hospital de Manacor, FRANCESC MARÍ MARÍ, al Cap de RR.HH. RAMON PUIG RIERA DE CONIES, així com també el Conseller de Salut i Consum, VICENÇ THOMÀS MULET, d'aquests acomiadaments. És inadmissible la repressió sobre els treballadors i treballadores, i encara molt més en serveis públics com la sanitat i duta a terme per persones i càrrecs públics que cobren dels doblers de tots els ciutadans.

Per al proper dia 1 hem convocat al mateix Hospital de Manacor una reunió oberta a tots els sindicats, per consensuar un calendari de mobilitzacions, alhora que les afectades i afectat interposen les corresponents demandes, davant el Jutjat del Social, contra els seus acomiadaments. Reivindicam la READMISSIÓ dels acomiadats com a única possible via de solució d'aquest conflicte, i fem una crida a tota la societat perquè es mobilitzi en contra d'aquests abusos de poder, i qualifiqui com es mereixen els seus autors.

READMISSIÓ, JA!

26 d'agost de 2010.

CRÓNICA DE LA CONFERENCIA DEL 26 DE AGOSTO EN PALMA

Cgt-Balears — 2010-08-27T14:21:54Z

Al acercarse al barrio de Pere Garau de Palma ya podía uno hacerse a la idea de que algo iba a suceder aquella tarde. Muchos carteles pegados por las calles y en los árboles lo anunciaban. Una vez en la plaza me encontré con una imagen que hace ya tiempo que no veía. Banderas rojinegras ondeando en las farolas de la plaza, por la megafonía sonaban los Dropkick Murphys y más de un centenar de personas abarrotaban las sillas plegables esperando a que diera comienzo el acto. Los transeúntes se paraban a mirar los libros y propaganda que se repartía en los puestos informativos. Y mientras tanto los niños del barrio patinaban y jugaban a la pelota, como cada día.

A las siete comenzó el acto. Nanda Hernández (CGT) y David Fernández (CNT) hicieron la presentación y expusieron los motivos para estar allí: informar acerca de la reforma laboral que ya está aplicando el gobierno español, las consecuencias que va a tener para los trabajadores y cómo podemos hacerle frente. Para eso estaba allí José Luis Carretero, un abogado laboralista comprometido con la justicia social y autor de diferentes libros sobre este tema. Durante aproximadamente cincuenta minutos hizo un repaso a la legislación laboral que hemos tenido en los últimos años y expuso los cambios más importantes que incluye la última, la que se supone que tendrá que sacarnos de la crisis. Yo destacaría dos puntos fundamentales; mayor precariedad laboral, más flexibilidad y facilidad para que el empresario nos despida fácil y barato. En mi opinión se hizo una lectura diferente y necesaria de la reforma laboral, ya que los medios de comunicación no hacen énfasis en que las reformas sólo afectan al trabajador, que están hechas a medida de los empresarios (sobre todo los grandes) y que los derechos que nos están quitando no nos los devolverán ni cuando la situación económica mejore y las empresas vuelvan a tener millones de euros de beneficios. Cuando José Luis terminó se fue pasando el micrófono entre el público para que se hicieran preguntas y se abriera un debate. La gente participó bastante y surgieron comentarios interesantes. Era evidente que habían estado atentos a la exposición de José Luis.

Como militante de CGT salí muy satisfecho del acto.

Porque se hizo en la calle, en un barrio de trabajadores como es Pere Garau. Si los ciudadanos tenemos que recuperar la calle para estar, reunirnos, charlar y compartir, esta es una buena manera de empezar.

Porque hemos conseguido realizar un acto conjuntamente con organizaciones con las que hacía tiempo que nuestras diferencias nos habían mantenido alejados. CNT, Maulets, CTA, Frente Solidario y CGT hemos participado activamente, y no solo con nuestras siglas, a la organización de la charla. Y esto solo es el principio.

26 d'agost, JORNADA REIVINDICATIVA: Xerrada Debat a càrrec de José Luis Carretero

Cgt-Balears — 2010-08-17T10:03:24Z

- Campanyes / Portada , activitats

CONCENTRACIÓ DIJOUS DIA 19 PER LA READMISSIÓ DELS ACOMIADATS D'ACCIONA

Joan Carrió — 2010-08-14T09:16:58Z

Estimats companys/anyes:

Per al proper dijous, dia 19 d'agost, a les 12,00 hores, davant la Delegació del Govern (C/. Constitució, 4, de Palma) està convocada una CONCENTRACIÓ en demanda de la READMISSIÓ dels companys VICENTE i ALBERTO, acomiadats per ACCIONA de manera repressiva, en el marc de la celebració d'una VAGA LEGAL al juliol de 2008, convocada per CGT i ratificada per l'Assemblea de treballadors/res d'ACCIONA, en demanda d'un Conveni Col·lectiu digne.

Aquest dos companys havien aconseguit la NUL·LITAT del seu acomiadament al Jutjat del Social nº 4 de Palma. Però la Sala del Social del TSJB ha recolzat amb posterioritat els arguments de l'ACCIONA i, en una sentència que fa vergonya llegir, ha anul·lat la sentència favorable als treballadors i ha decretat la PROCEDÈNCIA dels seus acomiadaments. Ara ja estan en el carrer, sense feina ni cap indemnització. Per suposat, ja han presentat recurs de casació davant el Tribunal Suprem.

Independentment del necessari debat sobre la conducta de certs estaments judicials (en mans de qui estam?) i la deriva antisocial de moltes sentències, CAL DONAR SUPORT A AQUESTS DOS COMPANYS, ja que només podem confiar plenament en la nostra l'acció sindical.

És per això que, a pesar de que el calendari no afavoreix gaire, hem de fer un esforç perquè la CONCENTRACIÓ de dijous que ve sigui un èxit.

Adjuntam circular de la Secció Sindical de CGT en ACCIONA, y la ferratina que s'ha editat al respecte.

VICENTE I ALBERTO SOM TOTS I TOTES!

VENIU TOTS I TOTES A LA CONCENTRACIÓ!

Salut.

Confederació General del Treball (CGT) de les Illes Balears Secció Sindical Acciona A.S. Mallorca www.cgtbalears.org

Llevamos ya tiempo hablando del despido de Vicente y Alberto, pero aun no sabemos todo sobre este despido. Un despido que es el mas brutal acto de venganza contra una plantilla por haber intentado desafiar el poder de una empresa como Acciona A.S.. Una empresa que pretende enseñar su buena cara y su buen rollito pero no acepte que nadie ose plantarle cara, y la plantilla de acciona le planto cara esos días de 2008 y por ello eligieron a dos personas para hacer efectiva su represión, dos personas que como sabemos hicieron lo que les enseñan en los cursos de formación y es obligatorio hacer en la carga de un avión, es decir : realizarla con una orden de carga y bajo la supervisión de una persona preparada para ello, un Load Master, o un Sub Load Master.

Así lo entendió el juzgado de los social y a pesar de ello lo ha revocado el Tribunal Superior de Justicia de les Illes Balears, pero no porque se negaran a cargar, si no porque se produjo indefensión de la empresa en el juicio. No vamos ahora a juzgar a los TSJ, ya que todos sabemos la opinión que a todos los españoles les merecen estos tribunales (véanse los de Madrid, Valencia , Baleares), que actúan como órganos políticos, y en el caso nuestro cortando cualquier posibilidad de huelga que es un derecho fundamental reconocido en nuestra constitución.

Aun así, para acabar de conocer en que empresa estamos hay que recordar que después de la huelga, en el juicio por la legalidad, se negocio con ellos que se retirarían las denuncias puestas por ambas partes, entre ellas la que habíamos puesto nosotros sobre la comunicación de los servicios mínimos, y las presiones para ir a trabajar. Recordareis que se daba la hoja de servicios mínimos justo antes de iniciarse la huelga, y recordareis las presiones y llamadas telefónicas para amenazar a los huelguistas. Actuaciones que teníamos bien documentadas y probadas, Pues la CGT retiro las denuncias para hacer tabla rasa, y dos años después nos salen con esta.

Hace poco nos cito la empresa ante una denuncia nuestra para solucionar el tema de la denuncia entre nosotros y no ir a la justicia, y como este se soluciono retiramos la denuncia tal como “ de buen rolllito” nos habían pedido, y ahora nos salen con esto.

Pero aun hay más, recordad que el Ministerio de Fomento había puesto unos servicios mínimos del 75 % haciéndole un gran favor a Acciona, por estos servicios mínimos estaban trabajando Alberto y Vicente. Después la Audiencia Nacional declaro abusivos e ilegales estos servicios mínimos, con lo cual sabemos que los despedidos no deberían estar trabajando ese día, y encima los despiden.

Eso es Acciona A.S. Que nos pide esfuerzos, horas extras, cambios de turno, todo lo imaginable y luego despide a los trabajadores de esta manera. Dicen que es la Ley ¿que ley? Cómo actuarían , es un suponer , si un jefe agrediese a un trabajador/a por dejar un coche en marcha. Lo despedirían y denunciarían a lo penal.

Seguramente si

Perquè es necessària la vaga general?

Cgt-Balears — 2010-08-12T08:10:54Z

Posició de CGT contra les retallades, el decretazo, la reforma laboral i l'atac a les pensions

Les mesures antisocials del Govern per a sortir de la crisi són la reforma laboral, el pla d'ajustament per a reduir el dèficit públic i la reforma del sistema de pensions.

PER A LA CGT LA SORTIDA DE LA CRISI NOMÉS POT SER EL REPARTIMENT DE LA RIQUESA I DEL TREBALL EN UN NOU MODEL SOCIAL I PRODUCTIU.

Fa ja diversos anys que com classe treballadora estem sofrint les conseqüències de la crisi. Els diferents governs, independentment del color polític, estan engegant una sèrie de mesures que suposen una reculada i una retallada dels drets laborals i socials. Ara, aquestes mesures clarament antisocials s'estan intensificant per a corregir el dèficit provocat per la diferència entre els ingressos i les despeses. Les mesures imposades per decret des del govern només incideixen en el capítol de reducció de despeses, ignorant que la despesa pública social de l'Estat Espanyol és la més baixa de tota la zona euro (fins i tot que la de Portugal o Grècia), ja que representa el 21% del PIB mentre que la mitjana europea és del 27%…

Per tant, el veritable problema del dèficit no està en l'excés de despeses, sinó en la falta d'ingressos, a causa de una baixa càrrega fiscal a empresaris i a les rendes del capital. L'eliminació de l'impost del patrimoni o el paradís fiscal que representen les societats d'inversió SICAV són un clar exemple i el que els empresaris espanyols declarin de mitjana 6.500 euros menys que les persones treballadores resulta significatiu, per no dir escandalós.

A això hem d'afegir un elevat frau fiscal, situat ja en 90.000 milions d'euros i una economia submergida que suposa el 23,3% del PIB, 10 punts per sobre de la zona euro. Per què no es busquen els ingressos allí on estan els diners en lloc de seguir robant als treballadors, a les treballadores i a les classes populars?

Durant els últims temps hem assistit a la privatització de grans empreses en sectors estratègics com l'energètic, les telecomunicacions, els transports, la gestió d'aigua i a poc a poc l'educació, la sanitat, els serveis socials…

També hem pogut veure com augmenta la privatització de les pensions amb el foment constant dels plans privats de jubilació (el 1995 els fons privats de pensions en el món gestionaven 4,9 bilions d'euros, arribant en el 2009 a la xifra de 12,7 bilions, és a dir, el 27% del PIB mundial).

Si a tot aquest procés generalitzat de privatitzacions, li afegim la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora a causa de la reducció o congelació dels salaris i les constants reduccions d'impostos a les classes adinerades, tenim com resultat que grans quantitats de diners han passat de mans públiques a mans privades, més concretament a poques mans, les grans multinacionals i sector financer, és a dir, el nucli dur del sistema capitalista.

Aquest sistema, obeint a la seva lògica de màxim rendiment, ha seguit buscant el benefici il·limitat, utilitzant aquest excedent de capital en la concessió de crèdits sense mesura a les classes populars perquè poguéssim seguir consumint els productes que genera el propi sistema, creant una espiral infernal fins a arribar al col·lapse. Un col·lapse que es traduïx en l'impagament de préstecs dels consumidors als bancs i al seu torn, l'impagament d'aquests als mercats financers i a altres bancs. Com colofó, el govern opta per protegir a la banca perquè no faci fallida, però sobretot perquè els creditors (aquests mateixos mercats que han generat aquesta dinàmica) no deixin de cobrar. Per a això, es presta diners públics a la banca, però com els estats tampoc tenen diners han de recórrer novament als mercats financers per a demanar més diners, el que provoca més augment de la despesa pública.

Doncs bé, aquesta bogeria és l'eix central d'una política econòmica globalitzada que porta a les poblacions a la pobresa i exclusió social. I que en el cas concret de l'Estat Espanyol implica:

1,3 milions de llars tenen tots els seus membres actius en l'atur.

600.000 persones porten sense poder treballar més de dos anys i a juny 2010, gairebé 2 milions porten més d'un any.

El nombre de persones parades ha augmentat en 602.000 l'últim any.

El 20% de la població es troba en la pobresa. LES MESURES D'AJUSTAMENT PER A REDUIR EL DÈFICIT PÚBLIC: LES RETALLADES El govern, seguint les instruccions dels mercats, els bancs i les mateixes institucions que han generat la crisi, ha engegat diverses mesures, una d'elles coneguda com el Tijeretazo , que afecten a:

Les i els treballadors públics del sector públic, ja que, per decret i de forma autoritària, estan veient reduïts els seus salaris, suficientment baixos ja en la major part de l'escala salarial, o estan veient com només es cobriran 3 vacants de cada 10 jubilacions, el que dóna com resultat un deteriorament encara més gran dels serveis públics com la salut, l'ensenyament dels nostres fills i filles o la gestió de les prestacions socials tan necessàries en aquests temps dramàtics (atur, dependència, jubilació).

Els jubilats i jubilades, que veuran congelades les seves pensions en l'any 2011, quan més del 70% dels 8,7 milions de pensionistes no cobra els 830 euros de la pensió mitja mensual.

3,2 milions de persones treballadores en situació d'atur amb prestació d'atur, els quals tenen de mitjana un atur de 820 € i més de 554.000 d'ells només perceben durant 6 mesos 426 €.

A més de 2,5 milions de treballadors/es que han estat acomiadats impunement des del 2008 fins a ara. El 92% dels contractes segueixen sent precaris i temporals.- Centenars de milers de dones i homes que opten per no tenir fills i filles, ja que, no poden comptar amb escoles infantils públiques i tampoc existeixen polítiques d'ajuda familiar.

LA REFORMA LABORAL: EL DECRETAZO

No considerant suficient les mesures anteriors, el govern ha engegat el Reial decret 10/2010 de mesures urgents per a la Reforma del Mercat de Treball, amb un contingut que insisteix, una vegada més, a fer pagar les conseqüències de la crisi a les persones que no som responsables de la mateixa. Aquesta enèsima reforma farà més fàcil i barat l'acomiadament per als empresaris, segueix subvencionant la contractació i elimina qualsevol llibertat o dret al treballador en el control de l'organització del treball, fent que l'entrada, la permanència i la sortida del mercat de treball, és a dir, tot el recorregut del contracte, es caracteritzi per la precarietat i inestabilitat.

Els aspectes més regressius d'aquesta Reforma Laboral són:

Rebaixa dels costos del contracte, ja que estableix bonificacions als empresaris a càrrec de l'erari públic de 2.800 milions d'euros, en pràcticament tots els contractes a la carta amb els quals compten.

Reducció d'indemnitzacions per acomiadament. Facilitat absoluta per als empresaris en acomiadaments objectius, bé individuals, bé col·lectius, per qualsevol causa: econòmica, tècnica, productiva, organitzativa i reduint sensiblement les indemnitzacions empresarials en aquests acomiadaments, 20 dies i damunt l'Erari Públic (tots nosaltres) a través del FOGASA assumeix l'equivalent a 8 dies, igualant d'aquesta manera el cost entre un contracte temporal (12 dies per any en el 2015, ara 8) i un contracte fix.

Eliminació en la pràctica del dret fonamental a la tutela judicial en els acomiadaments objectius, doncs el Jutge no podrà entrar, sinó és molt tangencialment, a analitzar si existeix o no raó, doncs a l'empresari només se li exigeix una mínima raonabilitat en la causa extintiva.- Es generalitza el Contracte de Foment a la Contractació Indefinida (CFCI), el dels 33 dies, passant a ser el contracte ordinari mentre que el de 45 dies quedarà com una relíquia.

Privatització dels Serveis Públics d'Ocupació. Facilita l'entrada de les ETTs en sectors que fins a ara tenien restringits com l'Administració Pública i es dóna entrada a les Agències de Col·locació Privades en la gestió dels Serveis d'Ocupació.

Flexibilitza les condicions de treball (horaris, jornada, funcionalitat, sistemes de torns i sistemes de retribució), eliminant el control administratiu i afeblint el control per part dels treballadors i treballadores de les condicions col·lectives.

Precaritza encara més la contractació juvenil.

Fa inservible la negociació col·lectiva al possibilitar que les empreses pactin convenis i es modifiquin condicions de treball substancials, bé col·lectives, bé individuals: jornada, mobilitat funcional, horaris, sistemes de torns i sistemes de retribució, a l'endemà de pactar-los, deixant els mateixos en paper mullat, alhora que facilita a les empreses el no-compliment (clàusules de despenjament) de les pujades salarials.

LA REFORMA DEL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS: EL PENSIONAZO

Pendent de plasmar les mesures concretes, els polítics, els banquers, la patronal, els mercats, les institucions que ens governen, insistiran una vegada i una altra fins a aconseguir que l'opinió pública els sigui favorable per a aplicar mesures com:

Augmentar l'edat de jubilació fins als 70 anys.

Considerar tota la vida laboral per a calcular la pensió a percebre.

Augmentar fins a 20-25 anys el nombre mínim d'anys cotitzats per a tenir dret a la pensió de jubilació.

Reduir i congelar la pensió a percebre.

Pretenen que les persones visquem per a treballar negant-se'ns el dret al benestar.

Els Beneficis de les empreses de l'IBEX 35

Els guanys que les principals Empreses i Multinacionals privades han obtingut explotant als treballadors i treballadores i aprofitant tot tipus d'ajudes públiques, no han revertit a la societat, més aviat el contrari, el repartiment ha estat inexistent, quedant tot en mans dels accionistes, directius i executius d'aquestes multinacionals.

Els beneficis fins a març de 2010 de les 35 majors empreses i bancs, van créixer un 25% fins a situar-se, solament en un trimestre, en 11.598 Milions d'euros. Només un Banc, el Santander, va obtenir uns guanys nets en aquest primer trimestre de 2.215 Milions d'euros. Telefònica va obtenir 1.656 Milions d'euros, Endesa 1.535 Milions d'euros, el BBVA 1.249 Milions d'euros… Els 584 consellers executius i alts directius de les empreses de l'Ibex 35, van cobrar un milió d'euros de mitjana, en el pitjor any de la “crisi”.Els sous dels qui proposen i defenen el tijeretazo, el decretazo i el pensionazo

Alguns pensionistes i funcionaris de luxe són qui defensen i promouen ferventment les retallades i restriccions per a les classes populars. Alguns exemples: José Ignacio Goirigolzarri –conseller delegat del BBVA- es va jubilar anticipadament amb 68,7 milions d'euros de pensió. Francisco González, actual President del BBVA, al jubilar-se percebrà una pensió de 79,8 milions d'euros. La d'Emilio Botín, President del Banc Santander, serà de 24,6 milions d'euros. El Conseller Delegat d'aquest mateix banc, percebrà una pensió de 85,7 milions…. I així un llarg etcètera.

Conclusions

Des de la CGT estem denunciant des de sempre aquesta situació d'injustícia i proposant com ALTERNATIVA el contrari al que s'ha fet: el repartiment de la riquesa, entesa no com repartiment de dividends o accions entre la població, sinó emprant aquests diners en uns serveis públics de qualitat i amb caràcter veritablement universal perquè puguem gaudir-los les i els quals realment produïm aquesta riquesa.

Perquè això sigui possible resulta imprescindible que passin a gestió totalment pública el control de les energies, els transports, les telecomunicacions, la gestió de l'aigua, la sanitat, l'educació, tots els serveis públics, etc. No només s'ha de repartir la riquesa, sinó també cal repartir el treball. En l'era de l'avanç tecnològic no és admissible donar un salt enrere en les relacions laborals o en els drets socials pretenent que treballem fins a 65 hores setmanals. Seria com tornar als vehicles de tracció animal. Les persones no tenim el mateix concepte de rendibilitat que el sistema capitalista, per tant, els recursos i infraestructures necessàries per a fer possible que tota la població tingui cobertes les necessitats bàsiques no poden estar gestionats per qui ens han dut a aquesta situació, sinó que cal un nou model social i productiu basat en la llibertat, la justícia social i l'autogestió.

29 de setembre: VAGA GENERAL!

Totes i Tots al carrer!

Pensem que ha arribat el moment de dir PROU, però no només als mercats, sinó també als estats i les institucions que segueixen les instruccions d'aquests mercats. És inadmissible que les pròpies entitats que van generar la crisi siguin les que estiguin imposant les seves propostes per a sortir de la mateixa i resulta vergonyós l'acatament sense dubtes de tota la classe política.

Repartir la riquesa i el treball, és la garantia perquè milions i milions de persones visquem amb el necessari i ningú manqui del bàsic, buscant alhora un equilibri amb la vida del planeta, deixant de saquejar-la, perquè les nostres generacions futures puguin viure amb dignitat. Hem de mobilitzar-nos. Cal canviar el sistema. La nostra passivitat no és només la seva força, sinó el nostre suïcidi.

Confederació General del Treball (CGT)

La llei de caixes, contra els interessos de la ciutadania

Cgt-Balears — 2010-08-10T09:32:04Z

El passat 21 de juliol, el parlament espanyol va aprovar la Llei de Caixes d'Estalvi, amb els vots favorables de PSOE, PP, CC i UPN. Aquesta Llei va partir de l'acord entre Zapatero i Rajoy, en la seva reunió del 5 de maig. Una vegada més es demostra que, més enllà de la brossa política i la crispació, ambdós mandataris i els seus partits comparteixen les mateixes receptes del sistema capitalista, ja que s'han posat d'acord per a modificar el règim jurídic de les Caixes d'Estalvi, obrint la veda a la privatització d'aquestes entitats, aspiració llargament anhelada pel món financer i la banca privada.

Amb l'entrada al capital privat, que podrà ocupar fins a un 50% de cada entitat mitjançant l'adquisició de les anomenades “quotes participatives”, es desnaturalitzen les fins socials que, almenys sobre el paper, han tingut fins a ara les Caixes d'Estalvi. La presumpta “despolitització” de les mateixes, publicitada com un dels “efectes positius” d'aquesta Llei (reducció fins a un 40% de presència institucional en els òrgans de govern, del 50% que tenia fins a ara), sembla que també té parany. Es disminueix la presència de les administracions públiques i es dóna cabuda als banquers, amb el que resulta pitjor el remei que la malaltia.

Clar que, per a fer atractiu el pastís a la iniciativa privada, les Caixes han de ser “fortes” i “rendibles”, segons els criteris del capital. Responent a aquest desig, tant des de la Unió Europea com des del Banc d'Espanya, s'ha forçat darrerament un procés de fusions i absorcions, anomenades “fredes” i SIPs (Sistemes Institucionals de Protecció, que funcionaran com qualsevol banc privat), però que suposen, entre altres conseqüències no desitjades, el desarrelament de moltes caixes dels seus entorns socials i territorials, i la desaparició d'unes altres, amb la consegüent pèrdua de milers de llocs de treball pel tancament d'oficines, duplicades o no.

La nova Reforma Laboral afavorirà, sens dubte, el procés d'aquesta espècie de “neteja ètnica” d'empleats sobrants. Les facilitats generosament ampliades als empresaris, amb aquesta reforma, per a aplicar acomiadaments massius i barats, eufemísticament anomenats “acomiadaments objectius” i “Expedients de Regulació d'Ocupació” (EROs), les indemnitzacions dels quals es pagaran en part amb doblers públics (8 dies per any treballat, a càrrec del FOGASA, Fons de Garantia Salarial) dibuixen un front ombrívol, per a molts treballadors que creien tenir un lloc de treball digne i segur. Fins i tot s'han detectat en el sector ofertes de desvinculació que inclouen el segur d'atur com part del tracte, mitjançant la formalització d'acomiadaments fraudulents. La unitat sindical resulta, doncs, més necessària que mai, per a plantar cara a la reforma laboral i conservar els llocs de treball. Una raó molt de pes, per a sumar el sector d'Estalvi a la Vaga General de Setembre.

Els 7 processos d'integració de Caixes d'Estalvi amb ajudes del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) sumen 10.189 milions d'euros, segons el següent quadre, extret de l'Informe de Situació del Banc d'Espanya, a 29/06/10, sobre la reestructuració de les Caixes d'Estalvi.

Si a això afegim els 800 milions dedicats al sanejament de CajaSur (que disposa d'altres 1500 addicionals, no utilitzats fins ara), i els 3.775 milions destinats pel fons de Garantia de Dipòsits per a tapar el forat de Caja Castilla la Mancha, el muntant de diners públics dedicats a la reconversió i sanejament del sector de Caixes d'Estalvi, en perspectives de privatització, arriba a 16.264 milions d'euros. És a dir, no bastarien els 15.000 milions del Pla d'Ajustament imposat pel govern amb la complicitat parlamentària, i xtrets de la retallada de la inversió pública i de la despesa social, a força dels sacrificis de pensionistes, funcionaris, aturats i persones depenents.

Contràriament al que diu la propaganda oficial, la Llei de Caixes i la reconversió del sector poc o gens tenen a veure amb una suposada sortida de la crisi, que assota severament a la majoria dels treballadors, i als sectors socials més desprotegits. Per contra, és de témer que suposi una volta de rosca més en el règim de bancocràcia imperant, ja que suposa més poder per a la banca privada i l'especulació capitalista que, no ho oblidem, és l'autèntica causa de la crisi. Resulta absolutament escandalós que, mentre se'ls posa a disposició tan magnífiques ajudes amb diners públics, els banquers responguin amb el tancament del crèdit cap a les economies familiars i les petites i mitjanes empreses, provocant la caiguda de milers d'elles, amb el consegüent desmantellament de l'economia productiva, augment de l'atur, pèrdua de drets socials i empobriment general.

És necessari, per tant, acabar amb el monopoli privat del control de les finances. Cal promoure el debat ciutadà sobre la necessitat inajornable de l'establiment d'uns serveis financers de caràcter públic, al servei dels treballadors, la ciutadania i l'economia productiva. La vida i els drets bàsics de les persones no poden romandre condicionats i a la mercè de l'especulació de les cúpules financeres. El crèdit ha de fluir en condicions justes, i preferentment per a satisfer els drets i el benestar de tots els ciutadans, especialment dels sectors més indefensos. I això només ho pot dur a terme una banca pública i social, controlada democràticament.

Pep Juárez, Secretari d'Acció Sindical de FESIBAC-CGT Juliol de 2010

EL JUTJAT DE LO SOCIAL DECLARA NUL L'ACOMIADAMENT DE DIEGO MOYÀ

Cgt-Balears — 2010-07-30T08:21:19Z

Des de la CGT de les Illes Balears tenim la satisfacció de comunicar a tots els companys i companyes del sindicat, a tots els treballadors i treballadores i a l'opinió pública que el nostre company DIEGO MOYÀ BONNIN haurà de ser readmès en l'empresa de gelats KALISE MENORQUINA, després de la sentència del Jutjat del Social nº 3 de Palma, que declara NUL el seu acomiadament, per manifesta vulneració de la llibertat sindical que aquest acomiadament va suposar, recordem, en ple procés de les passades eleccions sindicals en dita empresa.

La direcció de KALISE MENORQUINA va aprofitar-se d'un dubtós informe del servei de prevenció PREVINT, amb el resultat “d'apte condicionat” per deixar-lo en el carrer amb una mísera indemnització. Per il•lustrar aquesta història, adjuntem la fulla informativa que vàrem repartir el dia del judici. D'aquesta manera, va impedir a DIEGO, que era el cap de la llista sindical de la CGT, que pogués ser elegit per al Comitè d'Empresa. En la sentència, el jutge ordena a l'empresa “el cessament immediat en la seva conducta antisindical, la immediata readmissió del actor en el seu mateix lloc de feina, així com l'abonament dels salaris deixats de percebre des de la data del cessament fins a quan la readmissió tingui lloc.” Hem de felicitar al company DIEGO, perquè la seva lluita, els esforços i els mals moments que ha hagut de suportar, al final han tingut justa recompensa. Donam l'enhorabona a la seva família, amics i tots els companys de la CGT, que insistentment han sortir al carrer per a denunciar la injustícia i exigir la readmissió del nostre company. I també es just el públic reconeixement a l'excel•lent feina jurídica del company Jaime Bueno, advocat del sindicat.

També creiem que aquesta sentència és una passa important en la consolidació de la llibertat sindical, d'importància capdal per a tots els treballadors i treballadores, especialment en els moments difícils que ens toca viure. Alhora, és una passa important en la utilitat i dignificació de la lluita sindical, de les quals en CGT feim bandera.

29 de juliol de 2010 Secretariat Permanent de la CGT-BALEARS