Des de la Confederació General del Treball de les Illes Balears (CGT) celebram amb molta satisfacció l'exhumació de la fossa de Porreres. I també amb tota la tristesa del record de les víctimes d'un passat comú, que encara ens fa sombra.

Volem fer pública la nostra satisfacció, i també el nostre reconeixement a l'associació Memòria de Mallorca, que tant ha lluitat per fer realitat la Llei de Fosses, que fa possible aquest fet històric.

Un fet que s'ha de celebrar, ja que fa una petita part de justícia. Una justícia que s'ha de valorar per sobre de tot a nivell humà. La falta d'humanitat amb que s'ha tractat a les víctimes durant tants anys esperem que s'alleugi quan puguin saber certa i definitivament ón romanen els seus desapareguts. Per això les víctimes ténen tot el nostre reconeixement i suport.

Un fet, com diem, històric. Malgrat que la historiografia ha treballat de valent per esbrinar tot allò que l'Estat no li permetia comprovar, no hi ha res com la realitat palpable per treure conclusions sobre les hipòtesis. I les hipòtesis de molts, moltíssims historiadors senyalen que a Porreres podrien haver enterrat més de un centenar de persones que el Franquisme va fer “desaparéixer” de la Història i que avui a la fi les podem retrobar i incluïr-los de nou. Volem agraïr la feina de tants historiadors que no podem citar, per posar llums al camí tant fosc que duu fins a Porreres, possiblement la fossa comú més gran de Balears.

I un fet que no deixa de tenir un valor polític, ja que és possible gràcies a una Llei de Fosses que va ser aprovada per tots els grups polítics del Parlament Balear. També mereixen un reconeixement per aquest fet. La història no ha de fer por a ningú.

Tot plegat, és una celebració que no obstant és certament agredolça; per diverses raöns. En primer lloc ens recorda que han fet falta 77 anys des que va acabar la Guerra Civil per poder arribar a aquest punt. I això ens ha de fer reflexionar sobre els valors humans i polítics de la nostra societat.

D'altra banda, precisament la hipocresia política d'un partit com el Partit Popular, que durant anys ha obstaculitzat l'exhumació de fosses franquistes a nivell estatal i ho segueix fent a dia d'avui, i que ara paralelament recolza aquesta llei que no necessita els seus vots, ens fa pensar que per la seva part no oferirán gaire llum a la foscor del llarg camí que encara queda.

I també hem de pensar que, a diferència d'altres països que han sofert dictadures i crims de lesa humanitat i que finalment han acabat jutjant a part dels responsables, a Espanya encara no hem jutjat ningú. Això ens hauria d'avergonyir i alhora encoratjar a demanar justícia.

Cal recuperar una memòria que ens han volgut robar; no basta posar el nom d'Aurora Picornell a un institut, la societat ha d'entendre que la Hisòria els pertany i que el passat els afecta encara.

Finalment, volem reiterar tot el nostre suport i solidaritat a les víctimes. Aquestes persones que han perdut un familiar, el seu rastre encara sabent ón era, que no li han pogut donar sepultura digna; i que han hagut de veure i caminar durant tants anys carrers amb noms de militars franquistes i assasins feixistes; o monuments com el de la Feixina.

¿Quí els demanarà perdó? ¿Quí els compensarà? El mateix Estat que dinamita processos judicials i encara no disposa d'una llei de fosses nacional? L'Estat que presideix Rajoy i que concedeix subvencions a la Fundación Francisco Franco?